Tardes

Trenta-dos minuts. Arribar, xerrar, riure, records, plannings, riure, el que hem fet, el que farem. M'esperen. Trenta-dos minuts.

Tinc poc temps per a dedicar a coses que necessito, i que es mereixen més temps. No és que faci massa coses, és que sovint em sento culpable perquè penso que algú més responsable estaria en un altre lloc en aquell moment.

M'agradaria fer un cafè sense mirar el rellotge. De fet, m'hagués agradat fer un cafè.