Dels estius de quan era petita recordo els banys a la platja, els entrepans de tonyina i els meus avis. Recordo els jocs a la piscina, les excursions en bicicleta i anar a buscar els enciams a l'hort de la Maria.
Observo a la Núria i a en Pau i penso que és impossible deixar d'estimar a un fill. Però a vegades la vida no és tan simple i algún motiu ocult, injust o absurd fa que no poguem fer les coses millor de com les fem. I això no és una justificació, sinó una explicació més, que sovint, pot ser inútil.
Espero arriba a ser una bona mare.
A vegades tinc por.
8/11/12
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada