Ai, que torno!

 He començat la setmana amb bon humor a casa, m'ha sortit un pla bonic abans de dinar, m'han fet un regal preciós i em sento una mica forta avui. Estic contenta de tenir gent tant maca al meu costat.

Els últimes dies

 

Plego. Dinar sense dinar de profes sense profes, dosi d’amics incondicionals que vaig massa poc i sensació, de nou, d’acabar no sent jo. Lleuger mal de cap, i mareig, i potser una mica de tristesa que aparto del cap per projectar Canet Rock. Riures i més riures, colar-nos al lavabo, pagar menys per les birres, fer amics per tot arreu, entrar al vip vip i acabar al 212. lleuger mal de cap, i mareig, i potser una mica de desconfiança i de tristesa que aparto del cap per projectar el dilluns. Trucada de la mare, tanatori de Calella, emocions compartides des d’Euskadi, visita llampec per si marxes abans que torni Pamplona, tanatori de Barna, platja, rutilla fins a Lloret sentint-me la persona més feliç de la terra i compartir la nit, els dubtes, els riures amb vosaltres, desconnectar. Tanatori, cementiri, dinar molón amb les millors cosines del món i plans per no trigar massa en tornar-nos a trobar, claus del local i casa. Nit d’Spa i buffet lliure a un hotel only adults i pensaments de Pamplona cada vegada més potents al meu cap. Rentadora, motxilla, mareig i potser una mica de desconfiança que aparto del cap per projectar el bestiari. Gros Mercat, local, motxilla i cap a Pamplona. Uxueeeeeee que vinc!

Abisme

Distància de seguretat, dubtes, mil opcions.

Un futur que no es presenta, que fa tard,

i la (in)decisió de la mà, que considera l'empenta.

Odio els dimecres

 Allò que em sosté per dins els dies que tot s'enfonsa és el mateix que invoca la tempesta.

Cançons de bon dia!

M'he enamorat 

Dijous. Riure al despertar, anar a buscar el pa, correus, classes de codocència sense el codocent (que molen infinitament més), riures al pati, pensaments d'un estiu que promet, birres i més riures, picoteo, missatges que incendien un mòbil que s'està morint, futbol i nervis per dissabte, tu -al meu cap, donant voltes sense parar-, casa i posada en comú de com ha anat el dia. Sopar improvisat. Pluja. Avui comença la campanya i no paro de pensar en tu.

Això ja no es porta

Diuen que els blocs ja no es porten, de fet tots els que seguia fa uns anys han desaparegut, i tot i així torno a tenir ganes d'escriure. Potser més que mai.

Llarga vida al bloc!

No hi ha suplents disponibles

Reescrit...

Sol. Entrades de cançons en si bemoll. Samarretes de tirants. Creure de nou en la sort, incendiar el telèfon com dos adolescents idiotes. Sentir la vida travessant cada capa de la pell. Fotos? Perquè? Petons si, i mossegades.
Tenir mig Camel andorrà i tres euros a la butxaca i sentir-se la reina del món. Beure la birra a morro. Obrir les finestres per no morir-nos d'amor. Picar-se pels jocs. Tremolar un dia i descansar-ne tres. Donar-nos llibertat total...
I al final cagar-la... i enamorar-se.