Febleses...

N'he pagat, almenys, tres vegades més. I no calia. Ho he sabut avui, però ja ho sabia. He pagat la meva part, la seva part i la de tots els que no van trucar mai per preguntar com estava. He pagat amb el que tinc i amb el que no...
Podria dir que m'he buidat de mi, que he cremat les naus, que he après a descarregar motxilles. Que mai, ni en els moments més crítics, no he tingut la feblesa de girar el cap per mirar enrere. Podria dir el que volgués. Inventar-me el meu mite supervivent, el meu orgull, la meva força, la llum inalterable del meu somriure. Però em fas una foto en el moment exacte en què oblido les defenses, ni un segon abans ni un segon després, el moment just en què torna el dolor, i em miro els ulls i hi veig tota la tristesa dels deutes absurds que no em tocava pagar a mi.